De regal de després de Falles, i tal vegada de després de Pasqua, la 9ª part del ‘Backyard Boy’, (ja quasi estic d’aniversari, el desé) on vos contaré la relació oculta que hi ha entre el fet que em regalen tantes colònies i que els peixos visquen al mar, i és que tinc més perill que quedar-se tancat a un ascensor amb Antonio Gala:
La tradició està en regalar-me cabassos de litros de colònia, jo crec que per a què me trobe nóvia i se me lleve esta cara d’empanat que porte tots els dies, però si conte totes les colònies i els diners que s’hauran gastat (jo escriuré en faltes, que hui no tinc gens de ganes de calfar-me el cap), ¿no hauria estat millor convidar-me a un local d’estriptis (el curs d’inglés m’ha servit de molt, eh?), d’eixos que sempre ixen a les pel•lícules americanes? I què té a vore açò amb l’Oscar Mayer? Pos que als Óscars, els locals d’estriptis i l’Oscar Mayer estan plens de carn. Però a mi és que no m’agrada la carn, sinó que preferisc el peix, i se’m queda cara de besugo, de besugo Calvo no, perquè jo tinc estudis piltrafilla, i si tinc estudis no sóc un besugo, sinó un empreaor, però un emperaor com Neró o Napoleó Bonaparte, que estaven tots bojos. Però si jo no estic loco, seré si de cas un friki, que no Triki, el monstre de les galletes de Barrio Sésamo. Xé, si allí també aixia un ninonet que li dien Blas, era com una mena de Platanito, que no Naranjito, la mascota del Mundial del 82 a Espanya. I per què el 82? Perquè el 8 és el número meu de la sort i 2 són les cares d’una moneda. I parlant de monedes... s’haveu fixat en Escandinàvia (Noruega, Suècia i l’atre) de les monedes d’un Euro el que pareix? Es pareix a com la tinc quan ixc de nadar del mar. Parlant del mar, s’enrecordeu de la diferència que hi en anglés entre vore i mar (és que sí que es pronuncien les dues si, si des cas una si i l’altra siii, això si saps diferenciar-les, a que sí t’enrecordes). I a què es va a la platja? A vore les xicones per les que me fique colònia, els peixos nadant, amb el meu bocadill de fiambre d’Oscar Mayer (perquè en valencià no és antrepà, que asteu anganyats, només se li lleva la o), els peixos nadant, el que no té estudis piltrafilla de besugo Calvo prenguent el sol, els peixos nadant, amb un friki del Estar Uors vestit d’Anaquin Escaiuolquer, els peixos nadant, una dona major amb una toalla de la novia del Tarongito del 82, els peixos nadant... Ostia, m’he trobat un euro, me’n vaig a un local d’estriptis a vore si me trobe a la de la publicitat del Magnum mentre el novio es compra el gelat (mira que és burro el xaval), que és molt avorrit vore els peixos nadant. Però primer me’n vaig a casa a per... colònia (no penses mal que estàs pitjor que jo), que hui no me’n he posat.
(Ho podia haver fet més llarg, però sinó ningú s’ho hauria llegit).
La tradició està en regalar-me cabassos de litros de colònia, jo crec que per a què me trobe nóvia i se me lleve esta cara d’empanat que porte tots els dies, però si conte totes les colònies i els diners que s’hauran gastat (jo escriuré en faltes, que hui no tinc gens de ganes de calfar-me el cap), ¿no hauria estat millor convidar-me a un local d’estriptis (el curs d’inglés m’ha servit de molt, eh?), d’eixos que sempre ixen a les pel•lícules americanes? I què té a vore açò amb l’Oscar Mayer? Pos que als Óscars, els locals d’estriptis i l’Oscar Mayer estan plens de carn. Però a mi és que no m’agrada la carn, sinó que preferisc el peix, i se’m queda cara de besugo, de besugo Calvo no, perquè jo tinc estudis piltrafilla, i si tinc estudis no sóc un besugo, sinó un empreaor, però un emperaor com Neró o Napoleó Bonaparte, que estaven tots bojos. Però si jo no estic loco, seré si de cas un friki, que no Triki, el monstre de les galletes de Barrio Sésamo. Xé, si allí també aixia un ninonet que li dien Blas, era com una mena de Platanito, que no Naranjito, la mascota del Mundial del 82 a Espanya. I per què el 82? Perquè el 8 és el número meu de la sort i 2 són les cares d’una moneda. I parlant de monedes... s’haveu fixat en Escandinàvia (Noruega, Suècia i l’atre) de les monedes d’un Euro el que pareix? Es pareix a com la tinc quan ixc de nadar del mar. Parlant del mar, s’enrecordeu de la diferència que hi en anglés entre vore i mar (és que sí que es pronuncien les dues si, si des cas una si i l’altra siii, això si saps diferenciar-les, a que sí t’enrecordes). I a què es va a la platja? A vore les xicones per les que me fique colònia, els peixos nadant, amb el meu bocadill de fiambre d’Oscar Mayer (perquè en valencià no és antrepà, que asteu anganyats, només se li lleva la o), els peixos nadant, el que no té estudis piltrafilla de besugo Calvo prenguent el sol, els peixos nadant, amb un friki del Estar Uors vestit d’Anaquin Escaiuolquer, els peixos nadant, una dona major amb una toalla de la novia del Tarongito del 82, els peixos nadant... Ostia, m’he trobat un euro, me’n vaig a un local d’estriptis a vore si me trobe a la de la publicitat del Magnum mentre el novio es compra el gelat (mira que és burro el xaval), que és molt avorrit vore els peixos nadant. Però primer me’n vaig a casa a per... colònia (no penses mal que estàs pitjor que jo), que hui no me’n he posat.
(Ho podia haver fet més llarg, però sinó ningú s’ho hauria llegit).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada