Ara que estic amb una bona ratxa, ja que se n’haureu adonat que vos n’he enviat un cabàs de missatges, ja m’he decidit a buscar nóvia, que la meua germana ES CASA I NECESSITE UNA XICONA QUE EM GITE A DORMIR EIXE DIA, QUE PENSE AGARRAR UNA BORRATXERA COM MAI HO HE FET, a treballar molt més i a alegrar-li la vida a la gent que tinc estima, i aquest és un menut gra de sorra en aquest gran projecte que acabe de començar. Em presente per si algú no em coneix del tot bé: Sóc Blas i no estic bé, de major acabaré boig com tots els meus iaios, i la meua major afició és col•leccionar coses: tinc més de 100 còmics de Mortadelo i Filemón, una xicoteta quantitat de canelobres i de monedes que espere augmentar a poc a poc, tot el que he aconseguit recollir dels meus ídols (que en són ben pocs), a banda d’infinites col•leccions no acabades i que no espere continuar.
Les meues il•lusions serioses no complides en són tres (la de veure dues xiques en directe fent la tisoreta és un somni): Rescatar algú d’algun perill i salvar-li la vida, fer una pel•lícula i viatjar per l’espai. Sé fer pràcticament de tot, excepte ballar i fer reparacions de coses relacionades amb l’electricitat. Perquè aquesta és una de les coses a les que tinc por: el foc i l’electricitat, és a dir, coses que no es poden controlar, ja que açò és l’única cosa que em posa nerviós, no tindre el control.
Pel que fa als meus projectes, la feina crec que m’anirà millor, a banda que pense preparar-me oposicions per l’any vinent, o siga que alguna cosa caurà. Segon, si jo estic feliç, la resta de gent, també. Finalment, de la xica sols puc dir que em faltarà declarar-me, però és que a totes les xiques a qui m’he declarat he intentat que fóra una cosa especial: poemes, besos a la mà, endevinalles per dir-li que m’agradava... El que passa és que m’hauré d’esperar a quedar amb ella algun dia, perquè si l’he d’enamorar ballant, em quede fadrí de per vida. El millor de tot, això que tinc guanyat, és que de sempre em duc millor amb els pares de la xica que amb ella, parle més i confien més en mi que en ella, sóc el gendre ideal.
Allò del ‘Backyard Boy’ va ser perquè un dia vaig veure una pel•lícula americana molt roïna que es diu ‘Backyard dogs’ (Gossos d’atac o de presa és la traducció aproximada), i als pocs dies juguí un partit en què només havia de fer un marcatge personal a l’estrella de l’altre equip (estem parlant de fa molts anys quan aguantava tot un partit de futbol – 90 minuts – corrents a dalt i a baix). I se’m va quedar la tonteria, però és que als pocs dies, bé una nit, anant content, li ataquí a una xicona al coll, com un dòberman, se’m quedà encara més.
Les parides nasqueren per:
1 i 2 Estava traduint cançons de l’anglés al valencià, i comproví que no recordava res de l’aprés a l’institut.
3 Samuel (no t’enfades, eh?), a qui alguns conegueu, quan ho escriguí i després de xatejar amb ell, vaig decidir fer la parida com si fóra dislèxic, però com quedava massa curt ho allarguí amb una cosa que havia traduït a classe de Ramos.
4 Al programa Dos Rombos feien preguntes a la gent sobre si sabien què volien dir alguns termes pareguts a aquests, i ja m’enceguí a pensar quina parida hauria respost jo, i va eixir açò.
5 Mirant un programa d’aquestos tipus Carta Blanca on participa el públic estaven parlant de la metrosexualitat. N’hi havia un xavalet un poc efeminat dient que volia ser com Beckham i altres bajanades, fins que botà un del públic i li digué tu, més o menys: Tu no eres metrosexual, tu el que eres és autosexual segur, i el més probable és que també sigues homosexual i subnormal. Intentaré descriure’s aproximadament com era el del públic: Un friki d’eixos que hi ha al teu poble, paregut a Santiago Segura però amb més cabell (ulleres, granets, gordo, camiseta d’Iron Maiden), que (atenció que no m’ho invente -a mi no se m’oblidarà mai-) sols es dutxava una vegada a la setmana perquè l’obligava sa mare i així aprofitava per canviar-se tota la roba que no es llevava ni per dormir. Quan dic tota, és tota, roba de fora arrugada i l’interior (UNA SETMANA).
6 Pensant com seria el meu Currículum graciós de tres coses (Sexe:, Tens alguna habilitat especial? i Tens cotxe?) ho comencí a allargar, i isqué açò.
7 Època en què estava enamorat i feia poemes. N’hi una un altre anomenat “El conde corado” en castellà.
8 Parides vàries de caràcter popular, que feia temps que no escrivia res.
9 Si no recorde mal, un dia Florentino Fernández, a El informal, fent una cosa pareguda a allò meu, va relacionar una bresquilla amb Moctezuma, i li he copiat la idea.
10 Qui haja parlat amb mi prou vegades de futbol i que haguera rebut l’anàlisi de la plantilla del València d’una manera graciosa (encara estaven el Kily i Garrido), per celebrar els deu, vaig fer el mateix amb vosaltres, amics i amigues. Amb els xics em passava un poc perquè hi ha menys possibilitats de faltar a la gent, i a les xiques intentava fer-ho bonic. Uns exemples del que faig amb els famosos seria: Curro ‘no passe de mig de camp’ Torres, Bernd ‘sempre estic enfadat’ Schuster, José Luis ‘vaig a diesel’ Zapatero i José María ‘no menege el llavi superior i tinc tan de pèl al bigot per fer tantes gorrinaes amb la Botella, però no la de beure ’ Aznar
11 Rebuscant entre els apunts de la facultat trobí un ‘GU’ molt vell on apareixia com si fora una línea telefònica d’autoajuda. Només ho allarguí (ho fiu el doble de llarg) i actualitzí
12 Parides vàries de caràcter popular, que feia temps que no escrivia res.
13 Fent un sudoku, la part del cervell que fa el càlcul mental resolia números i línies. Al mateix temps, la part de la imaginació, es muntava aquesta història. Des d’eixe moment sé que tinc doble personalitat
14 Xerrant amb no recorde qui, va eixir el perquè no lligàvem i la història de la nimfòmana de Sueca. Ho comencí a allargar, i isqué açò.
15 Sols pensant, em vingué a la ment la primera, i després la segona, i la tercera, i així fins el final.
16 Se’m va ocórrer fer una parida de ‘què prefereixes entre’, però mentrestant pensava en aquesta se m’ocorregué la del ‘per què’; i les vaig unir en una.
17 Una persona em digué que del millor que he escrit ha estat que sóc més perillós que l’equip de waterpolo dels Gremlins, i comencí a inventar-ne d’altres per intentar igualar-ho (però crec que no ho aconseguiré mai)
18 Al repàs, una xica (hola Cinthya, a veure quan ens veiem que em deus la picadeta de l’aposta... no oblide) havia de fer una obra de teatre amb dos personatges, i li vaig inventar en un parell de minuts una parida més o menys com la que vaig enviar.
19 De vacances a un poble d’ Andalusia (crec que estava conduint en eixe moment) el meu cervell pensà en les dues primeres, i encara que conduïa i duia una conversació alhora, el meu cervell continuà creant-ne.
20 De vacances a eixe poble, una amiga que vingué amb mi (no diré noms, però besets. Recorda que hem de quedar ara d’ací a poc quan acabe de treballar, que entre la feina, l’associació Amics de Sollana i els entrenaments per al futbol 7 no tinc temps de quedar) a una discoteca em va donar la idea de la primera, i després veient la televisió se m’ocorregué la de creatiu publicitari, i eixe dia, llegint la FHM, hi havia una entrevista a una groupie, i se’m vingué a la ment una altra, i després al Pronto Julián Muñoz, i les que queden.
Fins bones noves, per tothom.
Què passaria si jo fóra BALLARINA DE LA DANÇA DEL VENTRE?
Imagineu-se a mi, vestit amb un vestit transparent, amb set vels no, que només me’n puc posar dos, no dóna per a més, excepte si n’hi ha dones entre el públic que me’n puc posar quatre. Imagineu-se que estic ballant amb uns moviments ‘sexys’, que se’m noten les costelles (les tinc totes, eh, no penseu gorrinaes)[1]... Un poc de música àrab, una barra del tipus Bar Coyote, i jo llevant-me cada vegada més roba, TOT depilat des de la planta dels peus fins el coll. [2]
Què passaria si jo fóra SEXADOR DE POLLASTRES?
Per si algú no sap com es fa, és clavar-li el dit pel cul als pollets per veure si tenen un bultet o no que indique si és mascle o femella (no tan exagerat, però paregut). Ara que, ben mirat, amb la pràctica que agafaria amb els dits, a la nóvia la tindria d’allò més contenta.
Què passaria si jo fóra PROBADOR DE SABORS DE CONDONS?
Tan viciós com sóc jo, que m’enganxe a tot, ja em veig al barri de Chueca. Dos tonos menos, dos tonos menos... esto es Felación Triunfo, etc. [3]
Què passaria si jo fóra FABRICANT DE PANTALONS PER A JULIAN MUÑOZ?
Haver de fer uns pantalons estranys, amb una cremallera de dos pams de llargària (que això que siga tan llarga a mi em fa pensar coses rares, però ja em conegueu, no cal nota aclaridora), no ha de ser gens fàcil; però ara es pot aprofitar que està a la presó, i ja que allí se’ls fan eixos pantalons a ratlles, fer-ne molts en sèrie i intentar vendre’ls ara en Carnestoltes com a disfressa d’Obèlix.
Què passaria si jo fóra CREATIU PUBLICITARI?
Els que van fer les publicitats de Corporación Dermoestética (l’Óscar ja per a d’ells), les d’alguns gelats, les d’alguns “discos del verano”, les d’algunes de mòbils, etc., tots amb xiques amb poca roba (o sense), comparats amb mi serien mongetes de la Caritat, que no se saben ni la història de les abelletes, les flors, les semilles i la cigonya de París. Això pareixeria una peli titulada “Els tres mil millors moments del cine porno”.
Què passaria si jo fóra GROUPIE?
Em moriria de fam.[4]
Notes aclaridores per entendre els acudits
[1] Si un home es lleva costelles se la pot mamar ell assoles
[2] Fins els collons
[3] Eixe és el barri dels xaperos de Madrid, zona que sol eixir molt als discos del Chivi, porno-autor del segle XXI; i si voleu saber a què ve el de després escolteu d’eixe cantant la cançó Felación Triunfo. Per introduir-vos en el tema vos dic que la història ve de quan Marcos Llunas (el fill de Dyango) va anar a Operación Triunfo i li va dir que cascar-se-la bans d’uns concert reduïa el to de la veu en un punt, i jo me’ls reduiria de dos en dos.
[4] En els dos sentits, de no treballar i del sexual. Açò consisteix a gitar-te amb els i les cantants famosos/es. Si Freddy Mercury encara visquera, tal vegada encara tindria possibilitats, ara que, ben pensat, George Mchael està fadrí, no?
Les meues il•lusions serioses no complides en són tres (la de veure dues xiques en directe fent la tisoreta és un somni): Rescatar algú d’algun perill i salvar-li la vida, fer una pel•lícula i viatjar per l’espai. Sé fer pràcticament de tot, excepte ballar i fer reparacions de coses relacionades amb l’electricitat. Perquè aquesta és una de les coses a les que tinc por: el foc i l’electricitat, és a dir, coses que no es poden controlar, ja que açò és l’única cosa que em posa nerviós, no tindre el control.
Pel que fa als meus projectes, la feina crec que m’anirà millor, a banda que pense preparar-me oposicions per l’any vinent, o siga que alguna cosa caurà. Segon, si jo estic feliç, la resta de gent, també. Finalment, de la xica sols puc dir que em faltarà declarar-me, però és que a totes les xiques a qui m’he declarat he intentat que fóra una cosa especial: poemes, besos a la mà, endevinalles per dir-li que m’agradava... El que passa és que m’hauré d’esperar a quedar amb ella algun dia, perquè si l’he d’enamorar ballant, em quede fadrí de per vida. El millor de tot, això que tinc guanyat, és que de sempre em duc millor amb els pares de la xica que amb ella, parle més i confien més en mi que en ella, sóc el gendre ideal.
Allò del ‘Backyard Boy’ va ser perquè un dia vaig veure una pel•lícula americana molt roïna que es diu ‘Backyard dogs’ (Gossos d’atac o de presa és la traducció aproximada), i als pocs dies juguí un partit en què només havia de fer un marcatge personal a l’estrella de l’altre equip (estem parlant de fa molts anys quan aguantava tot un partit de futbol – 90 minuts – corrents a dalt i a baix). I se’m va quedar la tonteria, però és que als pocs dies, bé una nit, anant content, li ataquí a una xicona al coll, com un dòberman, se’m quedà encara més.
Les parides nasqueren per:
1 i 2 Estava traduint cançons de l’anglés al valencià, i comproví que no recordava res de l’aprés a l’institut.
3 Samuel (no t’enfades, eh?), a qui alguns conegueu, quan ho escriguí i després de xatejar amb ell, vaig decidir fer la parida com si fóra dislèxic, però com quedava massa curt ho allarguí amb una cosa que havia traduït a classe de Ramos.
4 Al programa Dos Rombos feien preguntes a la gent sobre si sabien què volien dir alguns termes pareguts a aquests, i ja m’enceguí a pensar quina parida hauria respost jo, i va eixir açò.
5 Mirant un programa d’aquestos tipus Carta Blanca on participa el públic estaven parlant de la metrosexualitat. N’hi havia un xavalet un poc efeminat dient que volia ser com Beckham i altres bajanades, fins que botà un del públic i li digué tu, més o menys: Tu no eres metrosexual, tu el que eres és autosexual segur, i el més probable és que també sigues homosexual i subnormal. Intentaré descriure’s aproximadament com era el del públic: Un friki d’eixos que hi ha al teu poble, paregut a Santiago Segura però amb més cabell (ulleres, granets, gordo, camiseta d’Iron Maiden), que (atenció que no m’ho invente -a mi no se m’oblidarà mai-) sols es dutxava una vegada a la setmana perquè l’obligava sa mare i així aprofitava per canviar-se tota la roba que no es llevava ni per dormir. Quan dic tota, és tota, roba de fora arrugada i l’interior (UNA SETMANA).
6 Pensant com seria el meu Currículum graciós de tres coses (Sexe:, Tens alguna habilitat especial? i Tens cotxe?) ho comencí a allargar, i isqué açò.
7 Època en què estava enamorat i feia poemes. N’hi una un altre anomenat “El conde corado” en castellà.
8 Parides vàries de caràcter popular, que feia temps que no escrivia res.
9 Si no recorde mal, un dia Florentino Fernández, a El informal, fent una cosa pareguda a allò meu, va relacionar una bresquilla amb Moctezuma, i li he copiat la idea.
10 Qui haja parlat amb mi prou vegades de futbol i que haguera rebut l’anàlisi de la plantilla del València d’una manera graciosa (encara estaven el Kily i Garrido), per celebrar els deu, vaig fer el mateix amb vosaltres, amics i amigues. Amb els xics em passava un poc perquè hi ha menys possibilitats de faltar a la gent, i a les xiques intentava fer-ho bonic. Uns exemples del que faig amb els famosos seria: Curro ‘no passe de mig de camp’ Torres, Bernd ‘sempre estic enfadat’ Schuster, José Luis ‘vaig a diesel’ Zapatero i José María ‘no menege el llavi superior i tinc tan de pèl al bigot per fer tantes gorrinaes amb la Botella, però no la de beure ’ Aznar
11 Rebuscant entre els apunts de la facultat trobí un ‘GU’ molt vell on apareixia com si fora una línea telefònica d’autoajuda. Només ho allarguí (ho fiu el doble de llarg) i actualitzí
12 Parides vàries de caràcter popular, que feia temps que no escrivia res.
13 Fent un sudoku, la part del cervell que fa el càlcul mental resolia números i línies. Al mateix temps, la part de la imaginació, es muntava aquesta història. Des d’eixe moment sé que tinc doble personalitat
14 Xerrant amb no recorde qui, va eixir el perquè no lligàvem i la història de la nimfòmana de Sueca. Ho comencí a allargar, i isqué açò.
15 Sols pensant, em vingué a la ment la primera, i després la segona, i la tercera, i així fins el final.
16 Se’m va ocórrer fer una parida de ‘què prefereixes entre’, però mentrestant pensava en aquesta se m’ocorregué la del ‘per què’; i les vaig unir en una.
17 Una persona em digué que del millor que he escrit ha estat que sóc més perillós que l’equip de waterpolo dels Gremlins, i comencí a inventar-ne d’altres per intentar igualar-ho (però crec que no ho aconseguiré mai)
18 Al repàs, una xica (hola Cinthya, a veure quan ens veiem que em deus la picadeta de l’aposta... no oblide) havia de fer una obra de teatre amb dos personatges, i li vaig inventar en un parell de minuts una parida més o menys com la que vaig enviar.
19 De vacances a un poble d’ Andalusia (crec que estava conduint en eixe moment) el meu cervell pensà en les dues primeres, i encara que conduïa i duia una conversació alhora, el meu cervell continuà creant-ne.
20 De vacances a eixe poble, una amiga que vingué amb mi (no diré noms, però besets. Recorda que hem de quedar ara d’ací a poc quan acabe de treballar, que entre la feina, l’associació Amics de Sollana i els entrenaments per al futbol 7 no tinc temps de quedar) a una discoteca em va donar la idea de la primera, i després veient la televisió se m’ocorregué la de creatiu publicitari, i eixe dia, llegint la FHM, hi havia una entrevista a una groupie, i se’m vingué a la ment una altra, i després al Pronto Julián Muñoz, i les que queden.
Fins bones noves, per tothom.
Què passaria si jo fóra BALLARINA DE LA DANÇA DEL VENTRE?
Imagineu-se a mi, vestit amb un vestit transparent, amb set vels no, que només me’n puc posar dos, no dóna per a més, excepte si n’hi ha dones entre el públic que me’n puc posar quatre. Imagineu-se que estic ballant amb uns moviments ‘sexys’, que se’m noten les costelles (les tinc totes, eh, no penseu gorrinaes)[1]... Un poc de música àrab, una barra del tipus Bar Coyote, i jo llevant-me cada vegada més roba, TOT depilat des de la planta dels peus fins el coll. [2]
Què passaria si jo fóra SEXADOR DE POLLASTRES?
Per si algú no sap com es fa, és clavar-li el dit pel cul als pollets per veure si tenen un bultet o no que indique si és mascle o femella (no tan exagerat, però paregut). Ara que, ben mirat, amb la pràctica que agafaria amb els dits, a la nóvia la tindria d’allò més contenta.
Què passaria si jo fóra PROBADOR DE SABORS DE CONDONS?
Tan viciós com sóc jo, que m’enganxe a tot, ja em veig al barri de Chueca. Dos tonos menos, dos tonos menos... esto es Felación Triunfo, etc. [3]
Què passaria si jo fóra FABRICANT DE PANTALONS PER A JULIAN MUÑOZ?
Haver de fer uns pantalons estranys, amb una cremallera de dos pams de llargària (que això que siga tan llarga a mi em fa pensar coses rares, però ja em conegueu, no cal nota aclaridora), no ha de ser gens fàcil; però ara es pot aprofitar que està a la presó, i ja que allí se’ls fan eixos pantalons a ratlles, fer-ne molts en sèrie i intentar vendre’ls ara en Carnestoltes com a disfressa d’Obèlix.
Què passaria si jo fóra CREATIU PUBLICITARI?
Els que van fer les publicitats de Corporación Dermoestética (l’Óscar ja per a d’ells), les d’alguns gelats, les d’alguns “discos del verano”, les d’algunes de mòbils, etc., tots amb xiques amb poca roba (o sense), comparats amb mi serien mongetes de la Caritat, que no se saben ni la història de les abelletes, les flors, les semilles i la cigonya de París. Això pareixeria una peli titulada “Els tres mil millors moments del cine porno”.
Què passaria si jo fóra GROUPIE?
Em moriria de fam.[4]
Notes aclaridores per entendre els acudits
[1] Si un home es lleva costelles se la pot mamar ell assoles
[2] Fins els collons
[3] Eixe és el barri dels xaperos de Madrid, zona que sol eixir molt als discos del Chivi, porno-autor del segle XXI; i si voleu saber a què ve el de després escolteu d’eixe cantant la cançó Felación Triunfo. Per introduir-vos en el tema vos dic que la història ve de quan Marcos Llunas (el fill de Dyango) va anar a Operación Triunfo i li va dir que cascar-se-la bans d’uns concert reduïa el to de la veu en un punt, i jo me’ls reduiria de dos en dos.
[4] En els dos sentits, de no treballar i del sexual. Açò consisteix a gitar-te amb els i les cantants famosos/es. Si Freddy Mercury encara visquera, tal vegada encara tindria possibilitats, ara que, ben pensat, George Mchael està fadrí, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada