Com ja fa temps que no vos informe de com em va la vida, vos diré que he trobat novia, i ens va molt bé, ja duguem un parell d’anys, i vos contaré algunes de les coses que ens han passat:
1. Allò que me passà en les dents, no va ser per un balonà, va ser per una partida de truc que es va fer molt llarga.
2. Quan ens coneguérem, ens enrollarem de seguida. Una vegada acabàrem em preguntà si tenia el SIDA i li responguí que no. Em digué: - Menys mal, ja seria casualitat agarrar-lo dos vegades en una setmana.
3. Quan celebràrem el primer aniversari em digué que si matàvem un tito i se’l menjàvem. Jo li contestí: I quina culpa té el pobret animalet? Podríem matar a la teua cosina que ens va presentar a la discoteca.
4. I és que de vegades hem passat mals moments, però els superàrem, perquè ja des d’un principi els meus amics estaven en contra. Em preguntaven com era que eixia amb ella, de tan lletja que era, i jo els responia que tenia una cosa que no tenien les altres dones. I què és? Es preguntaven. Que és l’única que vol eixir amb mi.
Ara ja no som nóvios, el ‘Backyard Boy’ torna a estar lliure, hem trencat perquè:
a. Em donà a triar entre l’ordinador i ella. Tenint Internet, encara no la tire en falta.
b. Comprà un gos, i me tocava cuidar-lo a mi mentre ella anava a fer-se cafés. M’agarrà tant de carinyo que era l’únic ser viu que s’arrimava a menys de 10 cm dels meus collons. I un dia me diu que pareix que vullguera més al gos que a ella; i li diguí: - No tonta, vos estime igual (Homenatge al Buenafuente). I me pillà la mentida, només volia al gos.
c. I és que me n’adoní que no la volia quan vaig descobrir tres vegades que no l’aguantava ni a ella ni a la seua família.
C1. Parlant amb un amic, quan es va descobrir que me posava les banyes, em digué que per què ella m’era infidel, que si era malaltia o va ser una vegada. Res d’això, ho és per costum.
C2. Parlant amb un altre amic poc després, em va confessar que ella li demanà 30 € quan es gitaren junts... I a mi me’n demanava 50.
C3. I, finalment, un dia em veieren tot preocupat caminant pel carrer. ¬- Xe, Blas on vas amb eixa cara? – Fuà, és que ahir quasi atropelle a la meua sogra. – I com ha estat això? Que te fallaren els frens del cotxe? – no, res d’això. El que fallaren foren l’accelerador, els meus càlculs i que no pensí en la rapidesa que pot arribar a tindre una dona de cinquanta anys.
RECORDEU QUE TOT AÇÒ ÉS MENTIDA, PERÒ, NO ÉS CERT QUE PAREIX VERITAT?
1. Allò que me passà en les dents, no va ser per un balonà, va ser per una partida de truc que es va fer molt llarga.
2. Quan ens coneguérem, ens enrollarem de seguida. Una vegada acabàrem em preguntà si tenia el SIDA i li responguí que no. Em digué: - Menys mal, ja seria casualitat agarrar-lo dos vegades en una setmana.
3. Quan celebràrem el primer aniversari em digué que si matàvem un tito i se’l menjàvem. Jo li contestí: I quina culpa té el pobret animalet? Podríem matar a la teua cosina que ens va presentar a la discoteca.
4. I és que de vegades hem passat mals moments, però els superàrem, perquè ja des d’un principi els meus amics estaven en contra. Em preguntaven com era que eixia amb ella, de tan lletja que era, i jo els responia que tenia una cosa que no tenien les altres dones. I què és? Es preguntaven. Que és l’única que vol eixir amb mi.
Ara ja no som nóvios, el ‘Backyard Boy’ torna a estar lliure, hem trencat perquè:
a. Em donà a triar entre l’ordinador i ella. Tenint Internet, encara no la tire en falta.
b. Comprà un gos, i me tocava cuidar-lo a mi mentre ella anava a fer-se cafés. M’agarrà tant de carinyo que era l’únic ser viu que s’arrimava a menys de 10 cm dels meus collons. I un dia me diu que pareix que vullguera més al gos que a ella; i li diguí: - No tonta, vos estime igual (Homenatge al Buenafuente). I me pillà la mentida, només volia al gos.
c. I és que me n’adoní que no la volia quan vaig descobrir tres vegades que no l’aguantava ni a ella ni a la seua família.
C1. Parlant amb un amic, quan es va descobrir que me posava les banyes, em digué que per què ella m’era infidel, que si era malaltia o va ser una vegada. Res d’això, ho és per costum.
C2. Parlant amb un altre amic poc després, em va confessar que ella li demanà 30 € quan es gitaren junts... I a mi me’n demanava 50.
C3. I, finalment, un dia em veieren tot preocupat caminant pel carrer. ¬- Xe, Blas on vas amb eixa cara? – Fuà, és que ahir quasi atropelle a la meua sogra. – I com ha estat això? Que te fallaren els frens del cotxe? – no, res d’això. El que fallaren foren l’accelerador, els meus càlculs i que no pensí en la rapidesa que pot arribar a tindre una dona de cinquanta anys.
RECORDEU QUE TOT AÇÒ ÉS MENTIDA, PERÒ, NO ÉS CERT QUE PAREIX VERITAT?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada