Aquesta és la meua visió crítica, amb les coses a favor i en contra, del disc de Mägo de Oz "La ciudad de los árboles". Està basat en el disc original, tot escoltant alhora les cançons, llegint la lletra i, de regal, valorant les fotografies. Si algú desitja que ho faça d'algun altre disc, que ho propose, i tractaré d'aconseguir-lo (o deixa-me'l), i s'intentarà fer-ho. Però trieu algun disc que done el suficient joc, i que les lletres estiguen en castellà, bicos de inglish not is de main (perquè l'anglés no és lo meu); i que no siga una merda punxà en un palo, o siga prohibits Alejandrito "soy de Maimi" Sanz, triunfitos, Camela, etc.
Ací van les cançons:
1- "EL ESPÍRITU DEL BOSQUE (INTRO)" La millor cançó, sense dubte. Bonica melodia i bona veu de la xica (i no se sent als de sempre).
2- "LA CIUDAD DE LOS ÁRBOLES" Cançó acceptable, la que millor utilitza la bateria i la guitarra (amb un solo notable). Elcoro cantat és un poc fluix respecte a la música.
3- "MI NOMBRE ES ROCK'N'ROLL" Quan començà em pensava que se'ls havia colat una cançó de Barón Rojo.
4- "EL RINCÓN DE LOS SENTIDOS" Si en l'estribillo arriben a dir "el universo sobre mi", els d'Amaral els haurien pogut denunciar per plagi (la pots cantar amb eixa lletra en trossos i coincideix perfectament).
5- "DEJA DE LLORAR (Y VUELVETE A LEVANTAR)" Cançó aseaeta amb rima fàcil (està al mateix nivell que la lletra de l'himne espanyol) i massa repetitiva.
6- "LA CANCIÓN DE LOS DESEOS" Cançó notable que ens recorda a bones cançons antigues de Mägo, i amb un estribillo aseat. I apareix un solo musical de tots els instruments que quasi es pot considerar com a excel·lent. Serveix de preparació per a la següent cançó, per a animar-te abans de l'abaixó.
7- "Y AHORA VOY A SALIR (RANXEIRA)" REINSTAURACIÓ DE LA PENA DE MORT JA!!! I damunt al DVD està el videoclip (no vaig vomitar veient Holocausto Caníbal, i quasi ho consegueix este vídeo)
8- "RUNA LLENA (INSTRUMENTAL)" La cançó més bonica, l'haguera considerat la millor si no arriba a ser perquè s'assembla moltíssim a una cançó de Luar na Lubre i per eixa xicoteta part amb música de sintetitzadors o "d'organillo de gitanos amb la cabreta". Aquesta cançó fa que torne a pujar-te l'ànim després de l'anterior.
9- "RESACOSIX EN LA BARRA" El problema per a aquesta cançó és que la música és de la cançó "39" de Brian May, i han hagut de fer rimes que pareixen fetes per Gloria Fuertes (cuac! cuac! hace el patito // guau! guau! hace el perrito). I han posat al títol la paraula inventada de resacosix per mantindre l'entonació de vocals i sil·làbica amb la paraula 39 [zirti'nain] (açò és fonètica adaptada perquè no tots els meus contactes han estudiat fonologia catalana)
10- "NO QUEDA SINO BATIRNOS" Cançó balladora i acceptable, però que no destaca. Els últims segons ja no són cantats perquè segurament el vocalista ja estava cansat.
11- "SIN TI, SERÍA SILENCIO (PARTE II)" Pareix una cançó de Coti, i d'altres cantants pareguts, que te'ls imagines tocant la guitarra asseguts en un taburet (tamboret) i damunt d'una catifa (alfombra). Per cert, la part dos, de què?
12- "SI MOLESTO ME QUEDO" Bon solo de guitarra. Sobren els sintetitzados i eixe to asquerós que fa imitant a Loquillo, i que conste que Loquillo m'agrada.
13- "EL ESPÍRITU DEL BOSQUE (OUTRO)" A banda de ser una repetició de la primera però sense que participe ningun membre de Mägo, no té res més. Cançó perfecta perquè te'n tornes a oblidar un poc molt dels components del grup.
I ara les fotografies individuals, de les de grup no parlaré... de moment.
1- L'home que ix en totes les fotos igual des de fa molt de temps: Els ulls a punt d'eixir-se-li'n de tan ajustats com duu els pantalons (sembla un mussol). A totes les fotos dissimula o es tapa la panxeta cervesera.
2- De ser qui millor vestia de heavy, en este disc pareix que li haja furtat la roba a un vagabundo.
3- Una brusa morada, hippy i transparent. Segur que és qui duia a l'anterior disc la xupa rosa... Ara que ho pense.... Déu meu! És el Caballero Andrómeda, el de Caballeros del Zodiaco.
4- L'únic que manté l'estètica heavy. Un fort aplaudiment per a ell!
5- Foto amb una pose rara, és l'únic que no s'ha llevat el rellotge per a la fotografia. Amb eixa foto han fet un 'Cortar y Pegar' i l'han posada a la foto de grup al bosc (o al revés).
6- Té la mateixa pose i fa la mateixa cara que quan jo estic cagant.
7- El tio més pelut del grup, amb el pèl que té al pit i entre les celles, podria forrar-se fent peluques. Corporación Dermoestética podria patrocinar-lo, i si algun dia es trenca el grup es podria dedicar a fer de doble de Chewacca, a fer de guitarrista en Kiss o de qualsevol dels Ewoks en una nova versió d'Star Wars.
8- Menuda cara d'empanat... A este d'on l'han tret? D'una escola, però que era un alumne?
9- O és Anthony Blake (el mag de la tele) o és el seu germà bessó.
10- La millor novetat del disc: Bones cames, faldeta curta i té unes mamelles grandetes (com són més boniques). Li falta que no és molt bonica, rotllo supermodel, però de ser un grup de 'pardals' (per no dir res pitjor) ja tens alguna cosa per a vore si vas a un concert en directe.
En conclusió, estos cada dia s'estan més majors i fan cançons menys balladores. Per cert, estribillo en valencià es diu recoble (entre altres noms), però ho he fet perquè ho enteneu. El principal 'despago' que m'he trobat amb este disc és el fet que les portades dels discos de Mägo eren autèntiques obres d'art en miniatura, i en aquesta queda molt pobra la contraportada (sense res a destacar, només un simple dibuix sense detalls), i la portada se la menja el dibuix de les cares dels components del grup, falten dibuixos amagats que sempre n'hi ha hagut als discos de Mägo de Oz. I els dibuixets de dins no acaben de ser gens destacables i, fins i tot, un poc pobres o roïns (com per exemple la calavera mexicana).
Ací van les cançons:
1- "EL ESPÍRITU DEL BOSQUE (INTRO)" La millor cançó, sense dubte. Bonica melodia i bona veu de la xica (i no se sent als de sempre).
2- "LA CIUDAD DE LOS ÁRBOLES" Cançó acceptable, la que millor utilitza la bateria i la guitarra (amb un solo notable). Elcoro cantat és un poc fluix respecte a la música.
3- "MI NOMBRE ES ROCK'N'ROLL" Quan començà em pensava que se'ls havia colat una cançó de Barón Rojo.
4- "EL RINCÓN DE LOS SENTIDOS" Si en l'estribillo arriben a dir "el universo sobre mi", els d'Amaral els haurien pogut denunciar per plagi (la pots cantar amb eixa lletra en trossos i coincideix perfectament).
5- "DEJA DE LLORAR (Y VUELVETE A LEVANTAR)" Cançó aseaeta amb rima fàcil (està al mateix nivell que la lletra de l'himne espanyol) i massa repetitiva.
6- "LA CANCIÓN DE LOS DESEOS" Cançó notable que ens recorda a bones cançons antigues de Mägo, i amb un estribillo aseat. I apareix un solo musical de tots els instruments que quasi es pot considerar com a excel·lent. Serveix de preparació per a la següent cançó, per a animar-te abans de l'abaixó.
7- "Y AHORA VOY A SALIR (RANXEIRA)" REINSTAURACIÓ DE LA PENA DE MORT JA!!! I damunt al DVD està el videoclip (no vaig vomitar veient Holocausto Caníbal, i quasi ho consegueix este vídeo)
8- "RUNA LLENA (INSTRUMENTAL)" La cançó més bonica, l'haguera considerat la millor si no arriba a ser perquè s'assembla moltíssim a una cançó de Luar na Lubre i per eixa xicoteta part amb música de sintetitzadors o "d'organillo de gitanos amb la cabreta". Aquesta cançó fa que torne a pujar-te l'ànim després de l'anterior.
9- "RESACOSIX EN LA BARRA" El problema per a aquesta cançó és que la música és de la cançó "39" de Brian May, i han hagut de fer rimes que pareixen fetes per Gloria Fuertes (cuac! cuac! hace el patito // guau! guau! hace el perrito). I han posat al títol la paraula inventada de resacosix per mantindre l'entonació de vocals i sil·làbica amb la paraula 39 [zirti'nain] (açò és fonètica adaptada perquè no tots els meus contactes han estudiat fonologia catalana)
10- "NO QUEDA SINO BATIRNOS" Cançó balladora i acceptable, però que no destaca. Els últims segons ja no són cantats perquè segurament el vocalista ja estava cansat.
11- "SIN TI, SERÍA SILENCIO (PARTE II)" Pareix una cançó de Coti, i d'altres cantants pareguts, que te'ls imagines tocant la guitarra asseguts en un taburet (tamboret) i damunt d'una catifa (alfombra). Per cert, la part dos, de què?
12- "SI MOLESTO ME QUEDO" Bon solo de guitarra. Sobren els sintetitzados i eixe to asquerós que fa imitant a Loquillo, i que conste que Loquillo m'agrada.
13- "EL ESPÍRITU DEL BOSQUE (OUTRO)" A banda de ser una repetició de la primera però sense que participe ningun membre de Mägo, no té res més. Cançó perfecta perquè te'n tornes a oblidar un poc molt dels components del grup.
I ara les fotografies individuals, de les de grup no parlaré... de moment.
1- L'home que ix en totes les fotos igual des de fa molt de temps: Els ulls a punt d'eixir-se-li'n de tan ajustats com duu els pantalons (sembla un mussol). A totes les fotos dissimula o es tapa la panxeta cervesera.
2- De ser qui millor vestia de heavy, en este disc pareix que li haja furtat la roba a un vagabundo.
3- Una brusa morada, hippy i transparent. Segur que és qui duia a l'anterior disc la xupa rosa... Ara que ho pense.... Déu meu! És el Caballero Andrómeda, el de Caballeros del Zodiaco.
4- L'únic que manté l'estètica heavy. Un fort aplaudiment per a ell!
5- Foto amb una pose rara, és l'únic que no s'ha llevat el rellotge per a la fotografia. Amb eixa foto han fet un 'Cortar y Pegar' i l'han posada a la foto de grup al bosc (o al revés).
6- Té la mateixa pose i fa la mateixa cara que quan jo estic cagant.
7- El tio més pelut del grup, amb el pèl que té al pit i entre les celles, podria forrar-se fent peluques. Corporación Dermoestética podria patrocinar-lo, i si algun dia es trenca el grup es podria dedicar a fer de doble de Chewacca, a fer de guitarrista en Kiss o de qualsevol dels Ewoks en una nova versió d'Star Wars.
8- Menuda cara d'empanat... A este d'on l'han tret? D'una escola, però que era un alumne?
9- O és Anthony Blake (el mag de la tele) o és el seu germà bessó.
10- La millor novetat del disc: Bones cames, faldeta curta i té unes mamelles grandetes (com són més boniques). Li falta que no és molt bonica, rotllo supermodel, però de ser un grup de 'pardals' (per no dir res pitjor) ja tens alguna cosa per a vore si vas a un concert en directe.
En conclusió, estos cada dia s'estan més majors i fan cançons menys balladores. Per cert, estribillo en valencià es diu recoble (entre altres noms), però ho he fet perquè ho enteneu. El principal 'despago' que m'he trobat amb este disc és el fet que les portades dels discos de Mägo eren autèntiques obres d'art en miniatura, i en aquesta queda molt pobra la contraportada (sense res a destacar, només un simple dibuix sense detalls), i la portada se la menja el dibuix de les cares dels components del grup, falten dibuixos amagats que sempre n'hi ha hagut als discos de Mägo de Oz. I els dibuixets de dins no acaben de ser gens destacables i, fins i tot, un poc pobres o roïns (com per exemple la calavera mexicana).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada