I de regal, la 8ª part del ‘Backyard Boy’, on vos vaig a contar algunes coses del meu passat:
Només em pariren, al traure’m el metge, aquest digué: "Ara el llançaré a l’aire, i si vola és un ratpenat".
Quan nasquí, el doctor se n’anà a la sala d’espera i li digué a mon pare: "Hem fet el que hem pogut... però ha eixit".
Mon pare portava a la cartera la foto del xiquet que ja anava en la cartera quan la comprà a la tenda.
Prompte me n’adoní que els meus pares m’odiaven: els meus joguets per la banyera eren una tostaora i un radiocasset.
Una vegada em vaig perdre. Li preguntí a un policia si creia que podria trobar els meus pares. Em respongué: "No ho sé, xaval... Hi ha massa llocs on es poden haver amagat".
Quan em segrestaren, els segrestadors li enviaren a mon pare un tros del meu dit... mon pare demanà més probes.
Treballí a una tenda d’animals... La gent no deixava de preguntar-me de quina raça era jo.
Una vegada em trobí a les autoritats sanitàries pel carrer... i m’oferiren un paquet de cigarrets.
Un dia, em cridà per telèfon una xica i em digué: "Vine a casa, no hi ha ningú". Quan arribí a sa casa, efectivament, no hi havia ningú.
A una novia que tinguí li agradava parlar amb mi després de fer l’amor... L’altre dia em cridà des d’un avió.
Per això m’intentí suïcidar prenent-me una caixa gegant de tranquil•litzants. I el metge d’urgències em digué: "Pren-te un cubateta i gita’t un ratet"
Després intentí tirar-me des d’un desé pis. Enviaren un retor per ajudar-me. Les seues paraules foren: "Preparat, llest, ..."
Només em pariren, al traure’m el metge, aquest digué: "Ara el llançaré a l’aire, i si vola és un ratpenat".
Quan nasquí, el doctor se n’anà a la sala d’espera i li digué a mon pare: "Hem fet el que hem pogut... però ha eixit".
Mon pare portava a la cartera la foto del xiquet que ja anava en la cartera quan la comprà a la tenda.
Prompte me n’adoní que els meus pares m’odiaven: els meus joguets per la banyera eren una tostaora i un radiocasset.
Una vegada em vaig perdre. Li preguntí a un policia si creia que podria trobar els meus pares. Em respongué: "No ho sé, xaval... Hi ha massa llocs on es poden haver amagat".
Quan em segrestaren, els segrestadors li enviaren a mon pare un tros del meu dit... mon pare demanà més probes.
Treballí a una tenda d’animals... La gent no deixava de preguntar-me de quina raça era jo.
Una vegada em trobí a les autoritats sanitàries pel carrer... i m’oferiren un paquet de cigarrets.
Un dia, em cridà per telèfon una xica i em digué: "Vine a casa, no hi ha ningú". Quan arribí a sa casa, efectivament, no hi havia ningú.
A una novia que tinguí li agradava parlar amb mi després de fer l’amor... L’altre dia em cridà des d’un avió.
Per això m’intentí suïcidar prenent-me una caixa gegant de tranquil•litzants. I el metge d’urgències em digué: "Pren-te un cubateta i gita’t un ratet"
Després intentí tirar-me des d’un desé pis. Enviaren un retor per ajudar-me. Les seues paraules foren: "Preparat, llest, ..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada