PARIDA 18

(Aquesta és una obra teatral en un acte que jo- ai, el borratxo- haguera volgut que fóra sexual, però que es quedà en manual, i no perquè estiguera feta a mà) Qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència, encara que està basat en fets reals… tots els xics ja em compreneu.

BORRATXO: Hola!
CAMBRERA: Hola! què et pose?
BORRATXO: nerviós.
CAMBRERA: No, que si et faig alguna cosa.
BORRATXO: Si eres una dona decent, no me la faràs.
CAMBRERA: Va, mante, demana.
BORRATXO: Tens lliure esta nit quan acabes de treballar?
CAMBRERA: Ara li tocaré al meu nóvio i li ho preguntaré.
BORRATXO: Jo no sóc zelós. Però que n’hi haja organització, organització…
CAMBRERA: I tampoc ens han presentat.
BORRATXO: Sóc Blas, criaor de cucs com braços de gitano... i este és el meu campió.
CAMBRERA: I no sé què penses, si penses.
BORRATXO: Creus en l’amor a primera vista o he de tornar a passar per davant teu?
CAMBRERA: No cal, et posaré un cubateta encara que, com no tinc gel, està calent.
BORRATXO: Depén en qui ho compares. Tens un bon morro?
CAMBRERA: Per a cara de porc, la teua.
BORRATXO: Tal vegada no siga el xic més ‘guapo’ del local, però sóc l’únic que t’està fent cas.
CAMBRERA: Potser que siga el que jo busque, a ningú.
BORRATXO: Si estàs buscant el tocaor de dones, no busques més. Sóc jo.
CAMBRERA: No te’n vols anar un ratet?
BORRATXO: Te’n véns a peixcar amb mi? Ja tinc la canya preparada.
CAMBRERA: A mi m’agrada pescar en alta mar, no besugos.
BORRATXO: Vols dir-me el que més t’abellisca?
CAMBRERA: Adéu.
BORRATXO: Quin déu?
CAMBRERA: I la santa Paciència.
BORRATXO: Què d’on eres?
CAMBRERA: Mallorquina.
BORRATXO: I jo pernil dolç.
CAMBRERA: Sabia que descendies del porc.